L’illa de SARDENYA, segona illa més gran de la Mediterrània amb 24.089 Km2 fou habitada establement per l’home  en el Neolític cap els anys 6.000 a de J.C. Probablement els primers homes que s’establiren a Sardenya ho van fer per tres punts. Els procedents de la península italiana que s’establiren a la Gallura, els procedents de la Península Ibèrica, a traves de les Balears que s’establiran el centre, en el llac de Cabras i  Sta. Giusta i els que provenien d’Àfrica que s’establiren al Golf de Càller. Per això Sardenya mai va ser un sol poble si no un conjunt de pobles. (Possible causa de les seves divisions històriques fins hi tot en els nostres dies.).

Amb el pas del temps els pobles sards s’unificaren culturalment a traves de llengua, però seguien dividits políticament en molts petits estats, que de vagades es confederaven i de vegades lluitaven entre ells.

Les tribus vivien en cabanes circulars construïdes en pedra i sostre de païa. Cap el 1.500 a. J.C. les cabanes es començant a construir al voltant d’unes grans fortificacions, anomenades nuracs. Els límits de cada territori estava protegit per  petits “nuracs - vigies” en punts estratègics per veure l'arriba dels enemics. Avui es poden contar 7.000 nuracs a tota l’illa.

Des de les hores, Fenicis (1.000 a.d.J.C.),  Cartaginesos (509 a.d.J.C.), Romans (238 a.d.J.C.), vàndals africans (456), Bizantins (534), Àrabs (640), Genovesos i Pisans (1258), Catalans (1323), Espanyols (1479) i Italians (1861) deixen la seva empremta en aquesta meravellosa illa convertint-la en un territori ple d’història.

Tota mena d’edificacions són testimoni del seu passat (nuracs, necròpolis, esglésies, catedrals, castells, palaus, muralles, etc), ajuntats a la seva bellesa natural amb paisatges i platges encantadores i sense oblidar la seva gastronomia fan d’aquesta illa un lloc ideal per unes vacances.