Ciutat fortificada,
antic centre militar i mercantil, la ciutat catalana de Sardenya és
avui la quarta ciutat per importància demogràfica de l’illa
i històricament la capital turística de tota Sardenya.
La seva creació com a
ciutat fortificada es remunta al 1102 per obra de la família genovesa
dels Doria, no serà fins el 1353-54 que Pere el Cerimoniós
incorporarà definitivament l’Alguer als dominis reials, l’inici
de l’Alguer catalana que perdura fins els nostres dies.
De tota l’expansió catalana
a la mediterrània l’Alguer sens mostra com l’únic territori
on resta encara viva la presència catalana. Una presència
que no es limita únicament a les construccions militars, civils
i eclesiàstiques que podem trobar arreu de Sardenya i dels altres
regnes de la corona catalano-aragonesa, sinó a la vida quotidiana
i en la parla de bona part de la gent de la ciutat, avui el català
de l’Alguer malgrat totes les dificultats és una realitat viva.
Passejar pels carrers del centre
històric de la ciutat, observar els palaus civils i nobles, la catedral
dedicada a Santa Maria o l’església de Sant Francesc, els carrerons
estrets que ens recorden la Barceloneta, parlar amb les seves gents tot
admirant Cap de la Caça, són un plaer difícil d’oblidar.
Però l’Alguer és molt més que un record nostàlgic
de l’expansió catalana al mediterrani, l’Alguer és La Porta
Catalana a la Sardenya del segle XXI.
Una Sardenya recull de cultures,
Nuràrgica, Púnica-Fenícia, Romana, Bizantina, Genovesa,
Pisana, Catalana…, una Sardenya tradicional i moderna al mateix temps,
que ens pot oferir el millor de la seva cultura mil·lenària,
conjuntament amb un entorn natural incomparable.
Càller-Cagliari
Habitada
des de molt abans, la fundació de la ciutat és remunta als
Fenicis
al segle VI. aC., i els romans varen impulsar la seva
importància.
Conquerida
al 1326 pels catalans-aragonesos, esdevingué capital
del
Regne de Sardenya. Molts llocs són interessants de visitar: El
Museu
Arqueològic Nacional, amb un sector fenici – púnic i un
altre
romà. La Pinacoteca, amb retrats de polítics sards i catalans.
La
Basílica de Bonaire i la de San Saturnino, i la Catedral de Santa
Maria,
on hi ha la tomba de Martí El Jove.
Villasimius
Pertany
a una petita regió de pastors i pescadors que ha realitzat el seu
gran desenvolupament a partir dels anys 60, quan els callaritans van descobrir
la infinitat de racons encantadors de la seva costa, definibles com vertaders
solàriums. Són molt nombroses les platges, propicies a llargs
banys, gràcies a l’elevada temperatura de l’aigua, i les esculleres
riques en plantes i animals marins. De les platges destacaríem les
del Golf Piscadeddus, de Campu o Foxi i la del Riso, a prop del port turístic.
A la part oriental Porto Giunco, de Simius, Traiase i la P. Molenstis,
la més petita però la més esplèndida.
Cal
no perdres la carretera panoràmica que, direcció nord, porta
fins a la Costa Rei i a les platges de Castiadas i Muravera.
No podem oblidar els contorns rocosos d’aquesta esplèndida costa:
en particular el Capo Carbonara, l’illa Serpenara i l’illa del Cavoli,
on el granit pren formes espectaculars.
Sàsser-Sassari
L’aspecte
de la ciutat és bàsicament modern, però el casc antic
és estret i de característics carrerons; era totalment murallada,
desgraciadament va ser destruïda a finals del vuit-cents, així
com el castell, que era el més gran de l’illa. En el cor del centre
històric està la catedral de San Nicola, d’estil gòtic,
amb la gran i espectacular façana d’estil barroc; l’interior hi
trobem moltes obres d’art. Un altre edifici eclesiàstic del barri
antic és l’església de Santa Maria de Betlem, una de les
més antigues de Sàsser; fou edificada al segle XIII i modificada
en estil gòtic català a la segona meitat del segle XV. A
l’interior és d’admirar la nau en la qual es troben set capelles
que conserven nombroses d’art, precioses pintures i rics altars de fusta.
També
és mol bonica l’església de San Antonio Abad, que conserva
un interessant altar barroc. Molt aprop la font de Rosello, construïda
per artistes genovesos al començament del 1.600 amb lloses de marbre
verd i blanc i ornada d’estàtues i torres; hauria d'ésser
un símbol per la ciutat, però desafortunadament està
poc valorada. També cal visitar, per la llarga i moderna via Roma,
el Museu Nazionale G. A. Sanna, que esposa materials arqueològics
trobats a les províncies de Sàsser i Nuoro; a més
a més hi ha una interessant secció etnogràfica i una
pinacoteca.
Nuoro
Capital
de la tercera província Sarda, també anomenada “Barbagia”,
està situada casi al centre de l’illa, sobre un dorsal del Monte
Ortobene, sobresortint la ciutat. Aquesta muntanya és realment interessant
des del punt de vista ambiental, pels boscos i per les extensions rocoses
de granit. Des del cim, on apareix l’Estàtua del Redemptor, gaudim
d’un panorama realment extraordinari de tota la “Barbagia” , de Oliena
i Orgosolo, fins el Mar Tirrè.
En
cas antic hi robem monuments molt interessants, com el Santuari de la “Madonna
delle Grazie”. Visita obligada a l’important Museu de la Vida i les Tradicions
Populars Sardes, situat al pujol panoràmic de San Onofrio, on es
poden admirar una vasta i complerta col·lecció d’objectes
de la cultural tradicional local. També és remarcable el
Museu “Civico Speleo – Archeologico”, i la Casa Natal de l’escriptora Grazia
Deledda, premi Nobel de Literatura en el barri de Santu Pedru.
Olbia
La
ciutat, principal port i aeroport turístic de l’illa, sorgeix al
fons d’una profunda cala, ben protegida dels vents marins. Fundada
entre el VI i IV segle aC. pels Púnics, fou important durant el
domini Romà, convertint-se en un important port d’enllaç
entre Sardenya i Ostia. Desprès d’un període de decadència,
esdevingué capital del “Giudicato (regne) de Gallura” protegida
pel Palau “Giudicale” fortificat a l’interior de la muralla (desaparegut)
i del castell Pedreso, encara ben visible a prop de l’aeroport.
Actualment
capital també de la famosa Costa Smeralda, seu de luxosos complexos
turístics freqüentats per famosos de tot el món. El
centre històric ofereix una sèrie de belles esglésies:
a part de la Parròquia de San Paolo, d’estil gal·lurès.
De gran interès, la Basílica de San Simplicio.
Golf
Aranci
Sorgeix
a la base del promontori del “Capo Figari”. Nombroses platges de
notable bellesa s’obren en la basta Cala Sassari, al sud i el nord els
penya-segats calcaris, coberts per boscos es troben respectivament la Cala
Sabina i la graciosa Cala Moresca. Aquesta ultima té un petit arenal
que s’obre cap a l’illa Figarolo. Interessant la pujada fins el panoràmic
far del Capo Figari, on s’arriba per un camí dificultós:
està a 300 m d’alçada.
El
costat nord – oriental de la costa golfoaranciana es caracteritza per les
roques i per les aigües transparentes de Punta Marana i del Golfo
di Marinella, amplia caleta amb llarga platja, també cal tenir en
compta la bonica Cala Sabina.
Oristà-Oristano
La
capital està situada al sud del riu Tirso, no gaire lluny del mar,
envoltada de fèrtils camps i rics cultius, principalment de cereals
i arròs. Fundada al segle XI, esdevingué al 1070 capital
del “Giudicato (regne) di Arborea”. Acull al visitant, a la Plaça
Roma, l’alta “Torre di Mariano II”, un dels escassos restes de la muralla
medieval. El nucli més antic de la ciutat, és una planta
el·líptica, al voltant a la Plaça d’Eleonora d’Arborea,
recentment restaurada, amb el monument a la “giudicessa” (reina) més
famosa, que reina als principis del 1.400. Els voltants el Palau “Comunale”,
antic convent del segle XVII; el Palau “Arcivescovile”, junt a la Catedral.
També destacar el “Antiquarium Arborense” en el Palau Parpaglia,
el museu més important de la província, que guarda el material
púnic i romà de les excavacions de Tharros i Cornus.
Tortoli-Arbatax
TORTOLI,
És el centre més important de la zona de l’Ogliastra (recentment
descoberta pel turisme), superant l’antiga “capital” Lanusei, gràcies
a la seva posició sobre la riba del Mar Tirrè. Els voltants
es troba l’antic Palau “Vescovile” i al centre del poble està l’ex
Catedral de San Andrea, amb una bella façana i un suggestiu interior.
El
punt turístic d’ARBATAX, actualment quasi enganxat a Tortoli,
és troba al nord d’una interessant zona costanera, en la base del
pintoresc “Capo Bellavista”. Per protegir la costa dels pirates, hi trobem
una torre construïda el 1.500 i que és la catorzena a partir
de Càller. Las platges al sud del Capo Bellavista com la del “Porto
Frailis, d’Orri, de Scoglius, Arrubius i de Cea.
Pula
Poble
agrícola de la planura, que també té en el seu territori
una amplia àrea de muntanya al nord. Al sud una carretera condueix
a les imponents ruïnes de la ciutat fenícia, després
púnica–romana de Nora.
Proper
a les excavacions trobem la petita església de San Efisio, construïda
pels monjos de San Vittore i consagrada en el segle XI. Representa l’ultima
etapa de la peregrinació que, a primers de Maig, porta els fidels
de tota la zona a acompanyar l’estàtua del sant patró de
Càller, San Efisio, fins a Nora. 
Durant
la visita a l’àrea arqueològica s’observen notables exemples
dels mosaics en les cases dels nobles, les runes de termes, temples i habitatges,
i sobretot el graciós teatre; el fons domina el panorama la torre
de San Efisio, sobre el promontori.
Zona
balneària important és Santa Margherita di Pula, una àrea
caracteritzada per una florida agricultura, amb diferents centres turístics.
Per tota la costera trobem belles platges.
